QUIET,Màrius Serra i Roig
En el llibre “Quiet”, Màrius explica set anys en la vida del seu segon fill Lluís Serra Pablo, que pels de casa és el Llullu. S’expliquen diferents escenes concretes fixades en la memòria de l’autor, experiències i viatges que ha fet ell juntament amb els seus fills, Carla i Lluís i la seva esposa, Mercè.
Llullu va néixer amb una greu encefalopatia, en el seu cas era una encefalopatia multiforme no filiada, un malaltia cerebral que els metges mai varen poder diagnosticar de manera precisa. Al llibre, l'escriptor explica què significa tenir un fill amb unes necessitats una mica peculiars i que obliga als seus pares a estar pendents de la seva fragilitat. Com a pare és conscient que ell només n'és un espectador,un espectador que s’implica però sempre espectador, el protagonista és el fill; per això mai han deixat de fer res del que feien abans del seu naixement en les mesures del possible.
La família del Llullu ha lluitat molt en contra d’una societat que encara no està preparada per rebre a persones com és ell. Això provoca als pares un sentiment d’impotència, ràbia, tristesa, tot alhora.
El Llullu no pot caminar ni parlar, no és capaç d’aguantar el cap, a partir d’una certa edat ja no pot menjar per la boca, no fixa la mirada ni somriu, no mostra cap signe evident de comunicació. Cada dia té crisis epilèptiques, i això implica anar sempre amb medicaments a sobre.
El somni d’en Màrius sempre ha estat sempre veure el Llullu córrer, cosa que amb 7 anys mai ha pogut fer degut a la seva paràlisi cerebral. Per tant amb l’ajuda del seu amic Jordi Ribó aconsegueix fer un muntatge fotogràfic anomenat mutoscope, que permet veure córrer el seu fill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada