dijous, 10 de novembre del 2011

Què està passant amb l’educació 0-3 anys?

Sabut és per tothom que el “projecte estrella” en matèria d’educació de l’anterior equip de Govern, tant de la nostra Comunitat Autònoma com de l’Estat espanyol, ha estat l’impuls i universalització de l’educació 0-3 anys. Per aconseguir-ho, es va crear l’Institut de Primera Infància (IEPI); es va publicar un Decret que regulava tots i cadascun dels aspectes d’aquest tram educatiu amb l’objectiu de millorar-ne la qualitat; es van construir noves escoletes i es van ampliar places públiques de 0-3; s’han impulsat reformes laborals en el sector (recordem el Conveni Insular de Menorca de 0-3). La nostra comunitat, i més concretament Menorca (amb més d’un 60% d’oferta potencial de places públiques de 0-3 anys), es va convertir en referent estatal en aquesta matèria. El Govern Balear va destinar un ajut de 4.000 € anuals per a cada unitat de titularitat pública de 0-3 anys, ajut que era molt important  perquè els Ajuntaments, principals dipositaris de la inversió que suposa aquest servei, pogués funcionar sense gravar excessivament les quotes de les famílies...  

La crisi ha castigat seriosament el sector de 0-3 anys, ja que el nombre de matrícula ha baixat molt considerablement i això ha provocat la supressió de llocs de feina i l’acomiadament d’educadores i mestres a molts centres. Per si no fóra prou, resulta que el Govern encara no ha pagat els ajuts per aula corresponents a l’any 2010 i tampoc ha publicat la convocatòria dels ajuts corresponents a l’any 2011 (i ja esteim a novembre!). L’esborrany de pressupost per 2012 de la Comunitat Autònoma disminueix considerablement la dotació per a educació (tot i que aquesta havia de ser “la legislatura de l’educació”, segons el nostre president) i segons sembla, no es garanteix la continuïtat dels ajuts per unitats de 0-3 anys.   

Ajuntaments, escoletes, educadores i famílies seran els que rebran les conseqüències directes d’aquestes mesures, a més a més del retrocés en benestar social, conciliació de vida familiar i laboral i fonament de les bases pedagògiques i socialitzadores que suposa aquesta franja d’escolarització.    

Què està passant amb  l’educació 0-3 anys? Caldrà estar ben atent als esdeveniments i a les seves conseqüències que, per sort o desgràcia, en temes d’educació mai no són immediates, però que un moment o altre es deixen sentir... 

Maria Camps  
Comissió 0-3 anys de l’STEI-i   
Ciutadella

dissabte, 5 de novembre del 2011

QUIET,Màrius Serra i Roig










En el llibre “Quiet”, Màrius explica set anys en la vida del seu segon fill Lluís Serra Pablo, que pels de casa és el Llullu. S’expliquen diferents escenes concretes fixades en la memòria de l’autor, experiències i viatges que ha fet ell juntament amb els seus fills, Carla i Lluís i la seva esposa, Mercè.

Llullu va néixer amb una greu encefalopatia, en el seu cas era una encefalopatia multiforme no filiada, un malaltia cerebral que els metges mai varen poder diagnosticar de manera precisa. Al llibre, l'escriptor explica què significa tenir un fill amb unes necessitats una mica peculiars i que obliga als seus pares a estar pendents de la seva fragilitat. Com a pare és conscient que ell només n'és un espectador,un espectador que s’implica però sempre espectador, el protagonista és el fill; per això mai han deixat de fer res del que feien abans del seu naixement en les mesures del possible.

La família del Llullu ha lluitat molt en contra d’una societat que encara no està preparada per rebre a persones com és ell. Això provoca als pares un sentiment d’impotència, ràbia, tristesa, tot alhora.

El Llullu no pot caminar ni parlar, no és capaç d’aguantar el cap, a partir d’una certa edat ja no pot  menjar per la boca, no fixa la mirada ni somriu, no mostra cap signe evident de comunicació. Cada dia té crisis epilèptiques, i això implica  anar sempre amb medicaments a sobre.

El somni d’en Màrius sempre ha estat sempre veure el Llullu córrer, cosa que amb 7 anys mai ha pogut fer degut a la seva paràlisi cerebral. Per tant amb l’ajuda del seu amic Jordi Ribó aconsegueix fer un muntatge fotogràfic anomenat mutoscope,  que permet veure córrer el seu fill.

dissabte, 1 d’octubre del 2011


L’illa de la calma, i la seva empremta a les escoletes


Pep Mir,  MAÓ  30/09/2011


Les escoletes Roser Gener de Ciutadella i Borja Moll de Maó van rebre ahir la visita d’un reconegut i experimentat pedagog italià, Quinto Borgui, qui s’ha interessat pel model educatiu que s’ha implantat a l’Illa per a les edats més primerenques.
Quinto Borgui va ser acompanyat en tot moment per Vicenç Arnaiz, director de l’Institut de la Primera Infància de Balears i impulsor del prestigiós model menorquí. L’italià és professor universitari, responsable pedagògic de la gran zona de Torí i un dels líders del moviment del país pel que fa a l’ensenyament dels fillets més petits.
Segons comenta Arnaiz, Borgui va demanar fer una visita a l’Illa ja que a Itàlia es parla del model menorquí, com un dels més avançats. A més d’interactuar amb els docents i alumnes dels dos centres esmentats, Borgui va participar a una sessió informativa, que li va permetre saber dels programes i el concepte de treball que s’empra a l’Illa.
Arnaiz comenta que hi ha coses en comú entre les escoletes d’Itàlia i Menorca, com la qualitat de l’educació i el treball sense molts materials, però que tot i així Borgui es va sorprendre per la qualitat de la relació que s’estableix entre mestres i fillets, una entesa marcada per la calma, la serenor, la tranquil·litat, l’ambient relaxat, el donar temps a l’alumne. També el va cridar l’atenció la capacitat per conduir els fillets, que tots siguin capaços de participar i d’establir un bon clima de comunicació. Per últim el va sobtar el treball amb les famílies, com a política de recolzament generalitzada. “Diu que és l’únic lloc on ho ha vist”.
Arnaiz explica que el visitant va quedar satisfet amb l’experiència, “segur que tornarà”. 

dissabte, 23 d’abril del 2011


"Deixem de jugar, de fer entremaliadures, de somiar.

Oblidem la nostra infància, la nostra franquesa, les nostres bogeries, perquè ens vam fer grans o per perdre les il.lusions que ens impulsaven a la nostra infantesa?
Creix, madura i no perdem mai la fe i la frescor
del nen que portem dins."


Francis Aragón

Qui dugui la seva infancia amb ell, será jove per sempre.
 Abrham Surzkevery

dijous, 21 d’abril del 2011

Si volem educar els infants en la seva totalitat, perquè siguin responsables, autònoms, amb autoestima i criteri propi, i que aprenguin que la seva felicitat no depèn de res que hagin d’aconseguir, hem d’ensenyar-los a conèixer cada fibra d’ells mateixos, cada pensament i cada emoció que els fan ser com són.

Eugéne Fersen

dissabte, 20 de novembre del 2010


El secret perquè els nens i nenes siguin feliços és ensenyar-los a acceptar la seva totalitat.